La cura de les persones és una activitat diària fonamental per la sostenibilitat de la nostra societat. No obstant això, segueix sent una tasca molt poc visible, infravalorada i encara avui en dia, principalment femenina. Amb aquesta premissa, es va debatre amb l’equip del centre cívic sobre conciliació. Es va parlar de les experiències de maternitat i paternitat del grup, i de com la conciliació sembla encara ser “cosa de dona”.
Més que parlar de conciliació com a necessitat de les dones per poder “arribar a fer-ho tot”, vam parlar de coresponsabilitat: la responsabilitat compartida de posar la cura de les persones (infants, gent gran, persones dependents, etc.) al centre de l’organització social. La cura com a responsabilitat compartida entre pares i mares, però també per les empreses i l’estat. I respecte a això vam mencionar la precarietat laboral actual, que obstaculitza moltíssim la conciliació, sobretot per aquells treballs menys protegits per la normativa laboral, com pot ser el treball domèstic (majoritàriament realitzat per dones migrades).
Vam acabar la sessió preguntant-nos com poder fomentar la conciliació (o coresponsabilitat) des del Centre Cívic Sagrada Família. Van sortir moltes propostes, per promoure un centre de proximitat que no sigui excloent i que faciliti a tothom la possibilitat de gaudir de la seva oferta cultural i de tallers. Les propostes estan sobre la taula, s’han d’acabar de delinear i consensuar, per poder ser posades en pràctica i incloses en la nostra “Guia per a la incorporació de la perspectiva de gènere al treball del Centre Cívic Sagrada Família”.
