Avui 25N, volem parlar sobre la violència de gènere dins la parella.
És primordial que les dones aprenguem a identificar la violència que s’exerceix en l’àmbit de la parella.
Aquests tipus de relacions abusives estan normalitzades i naturalitzades pel patriarcat, que se serveix de la socialització diferencial de gènere i els mites de l’amor romàntic per situar a les dones en una situació de vulnerabilitat. Si, a més a més, hi sumem els prejudicis socials i culturals sobre aquesta problemàtica, entenem que la violència de gènere és un problema estructural, i no singular.
Ens cal aprendre a identificar com funcionen aquestes relacions abusives on l’agressor utilitza el vincle afectiu per aconseguir el domini, el poder i, per tant, la submissió de l’altra persona.
Leonor Walker va elaborar un rigorós treball on va definir les fases del cicle de la violència que es dona en una relació abusiva:
- Acumulació de tensió
Són una successió de petits episodis que sovint no s’identifiquen com a abusos, són agressions molt subtils que sovint costen d’identificar i que porten a la dona a un estat de confusió. Aquests “incidents” van incrementant l’ambient d’ansietat i hostilitat. Normalment, la dona intenta apaivagar la situació, no donar peu a la ira de la seva parella, creient que així podrà controlar la situació. - Esclat de violència
Fruit d’aquesta tensió, esclata la violència. No té per què ser violència física. Al principi de la relació pot ser enuig, crits o males paraules. Progressivament al llarg de la relació va augmentant la seva gravetat. - Penediment i/o reconciliació
L’agressor demana disculpes, normalment és immediatament després de l’agressió, i promet que no tornarà a passar. Aquí és on entra la manipulació emocional: d’una banda, l’agressor expressa que necessita l’ajuda de la dona per poder canviar i, de l’altra, la responsabilitza de l’agressió (“m’has posat nerviós”, “sempre m’estàs provocant”, “ja saps que no m’agrada que facis això”, etc.). Mai es parla de l’agressió en si, sinó del que ella ha provocat en ell.
Així, la dona pot arribar a creure que està a la seva mà que no torni a succeir, i també s’activen sentiments de culpa, i alhora l’esperança de canvi. I l’agressor es desresponsabilitza minimitzant o justificant l’agressió.
Hi ha una última fase que determina si se seguirà perpetuant aquest cicle de violència o no. És la reflexió personal que en fa un cop reconciliats cada un dels membres de la parella. És allí on hi poden aparèixer les distorsions cognitives. Si la dona justifica d’alguna manera l’agressió adoptant els arguments de l’home, i actua segons dicten els mites de l’amor romàtic, és molt probable que el cicle torni a començar.
L’agressor per la seva banda, entén el fet que ella cedeixi o el perdoni, vol dir que en el fons ell tenia raó… perquè qui aguantaria una agressió similar? Ell segur que no.
Trobareu més informació i recursos sobre la violència de gènere a:
Projecte de formació per a la prevenció de la violència masclista
